Flores bajo el Hielo és una història col·lectiva sobre les perdedores de la guerra i les víctimes de la dictadura franquista. Exiliades fora de la península, represaliades en la seua pròpia terra, o mudes i ocultes per a acabar sent invisibles entre els seus botxins, en la llarga i cruenta postguerra espanyola.
Pel·lícula protagonitzada únicament per dones, per a lluitar contra la seva doble infrarepresentació històrica, per raons ideològiques, com a perdedores de la guerra, i per raons de gènere, pel fet de ser dones, en el qual l’absència de visibilitat no va acabar amb la finalitat de la dictadura.
Dones resistents que han romàs fins hui invisibles, mudes, en les ombres, durant dècades, per les quals la pel·lícula aposta per visibilitzar la seva vida, la seva existència, la seva contribució en la defensa de valors democràtics en plena dictadura, i constatar que la majoria van sofrir vexacions, repressió, violència i mort al seu país, o en l’obligat exili com a refugiades. I que en els últims anys del règim, després de llargs anys de glaciació imposada a una població terroritzada a base de violència, una nova presa de consciència en els anys 60 i 70 els van fer lluitar pels seus drets i llibertats, i de nou van rebre repressió i violència com a única resposta.
