Como anillo al cuello. Purificació Mascarell
Un original recorregut per les representacions més significatives de la institució matrimonial a través de la literatura femenina.
Per a milions de dones, el xicotet anell que adorna el seu dit anular i que segons la tradició simbolitza l’amor, ha constituït, més que un anell, una argolla vital: el sotmetiment imposat pel matrimoni en forma d’esclavitud sexual, captivitat en la llar, alienació com “madresposas” i tota classe de violències masclistes, en la ment i en la pell. Encara que el silenci ha esborrat la majoria dels testimoniatges, moltes escriptores han volgut relatar aquesta opressió en les seues novel·les. George Sand, Mercè Rodoreda, Louisa May Alcott, Emilia Pardo Bazán, Edith Wharton, Elena*Fortún o Alice Walker han narrat els abusos dins de la institució matrimonial. En aquest assaig compromés amb l’art i la dignitat, Purificació Mascarell traça una constel·lació d’autores rebels enfront del poder patriarcal. De la mà de pensadores com Mary Wollstonecraft, Emma Goldman, Virginia Woolf, Simone de Beauvoir o Kate Millett, qui va afirmar que el personal és polític, Como anillo al cuello viatja per la literatura i el feminisme a la recerca del revers de l’amor romàntic. Un rescat de les veus femenines que s’han atrevit a qüestionar el destí reservat a les dones: casar-se i callar.
Solteronas. Manuel Jiménez Núñez
Un llibre imprescindible per a descobrir les veus i històries ocultes de dones que van desafiar l’estigma de la solteria.
Fins fa no gaire temps, les dones que no es casaven eren estigmatitzades com a rares, neuròtiques, amargades, poc agraciades o, directament, fracassades. Portaven sobre els muscles una pesada llosa que produïa, en el millor dels casos, llàstima.
El matrimoni ha sigut la norma durant segles, el que marcava l’arribada a l’edat adulta de la dona i, generalment, el seu mitjà per a subsistir. I en el cas concret del nostre país de forma moltíssim més acusada, perquè arrosseguem quaranta anys de dictadura en la qual unes idees determinades de la feminitat, així com de la masculinitat, van ser part fonamental del programa ideològic: la dona ocupava un paper central en la construcció del règim després de la guerra, però amb la funció eminent de ser la mare de la família.
A través de l’experiència personal de vint dones que mai s’han casat, obres literàries, documents tant periodístics com audiovisuals i a mig camí entre evocació i sociologia, Manuel Jiménez Núñez busca reivindicar la memòria i donar a conèixer a les noves generacions l’arquetip femení de «la solterona».
Deia Carmen Martín Gaite que una de les conclusions a les quals havia arribat, després d’estudiar-ho molt i donar-li moltes voltes, és que a les solteres que no trobaran marit li les margina o li les caricaturitza, però mai es parla realment amb elles. En aquest llibre parlem amb elles i els donem la veu cantant.
