Dos obres conformen este programa, Ein Lichtstrahl i Pierrot lunaire. La primera, un espectacle de mim escrit per Oskar Geller i musicat per Alexander Zemlinsky el 1901, no va ser estrenada fins al 1992. La segona, va ser composta per Arnold Schoenberg sobre poemes d’Albert Giraud, traduïts de l’original francès per Otto Erich Hartleben, i va veure la llum el 1912.
Eixos huitanta anys que separen les dos estrenes no són sinònim d’estranyesa a l’hora de proposar la seua representació en un mateix programa. Al contrari, les dos obres naixen sota el signe del teatre liricoliterari, en voga en el primer terç del segle XX europeu, un gènere ampli sota el paraigua del qual van créixer el cuplet espanyol i el cabaret de Bertold Brecht i Kurt Weill.
Entre la lleugeresa brillant i llicenciosa de l’obra de Zemlinsky, reflex del raig de llum que li dona nom, i la poètica metafísica i lunar del Pierrot de Schoenberg corre una riu de la mateixa aigua redemptora: com una mostra més de les segones avantguardes, el cabaret literari era el cant del cigne d’unes formes artístiques que retorçaven, deformaven i donaven formes noves a una societat que marxava a pas de l’oca cap a l’expiació dels seus mals.
El director d’escena Tomás Muñoz planteja una posada en escena intel·ligent, emotiva, subratllada pel bell i eficaç vestuari de Gabriela Salaverri, que ens transporta a l’ambient del cabaret vienés despullant estes dos obres sobre l’amor i la infidelitat que van agitar en un moment concret de les seues vides a tots dos compositors. En Ein Lichtstrahl de Zemlinsky, el rerefons d’una pel·lícula de cinema mut que acompanya al piano Eduardo Fernández servix als actors Pepe Viyuela i José Luis Montiel per tal d’encarnar a través de la mímica al marit traït i a l’amant d’Alma, interpretada sense cantar, només actoralment, per la soprano Sonia de Munck. En Pierrot lunaire de Schoenberg, Sonia de Munck recrea amb la seua veu versàtil i entonació formidable i capacitat actoral a Pierrot, un dels personatges de referència en la seua carrera.