Estem davant l’adaptació d’una obra literària que porta per títol “L’home que plantava arbres”, de l’escriptor italià JEAN GIONO, publicada en 1953. A manera de conte, per la brevetat, la seua lectura “enganxa” des del començament per la seua esperançadora visió de com podem salvar al nostre planeta, davant el mal que se li està fent amb tant d’incendi, amb tanta contaminació, amb tanta guerra i destrucció, amb tanta sequera, amb tant d’abandó del camp… Simbòlicament, se’ns explica com un viatger, recorrent en solitari una comarca desèrtica dels Alps francesos, en la primera meitat del segle XX, queda sorprés del treball prolongat i altruista, d’un pastor, ELZEARD BOUFFIER que, al marge de les dues Guerres Mundials que ha presenciat, s’il·lusiona per plantar arbres i recuperar per a la vida tot l’entorn possible
