Al maig acomiadem (esnif) el cicle dedicat a un dels grans cineastes del nostre temps, autor d’una filmografia coherent en forma i fons, amb un sentit de la posada en escena inigualable i una ètica irrenunciable. Luces al atardecer és l’última entrega de la “trilogia de Finlàndia” que va començar amb Nubes pasajeras (1996) i va seguir amb Un hombre sin pasado (2002). En esta tercera part, Kaurismäki es deté en el tema de la soledat. La seua següent trilogia (que mai va arribar a acabar i es va quedar en díptic) tracta sobre la immigració i les persones refugiades. Es va iniciar en 2011 amb Le Havre, una commovedora faula sobre la solidaritat i l’empatia amb l’altre, protagonitzada per un “menor migrant no acompanyat”. Veure-la és sens dubte el millor antídot contra la deshumanització que implica amagar darrere d’acrònims de quatre lletres xiquets que fugen de la pobresa i de la violència. Després del seu segon títol sobre migrants, El otro lado de la esperanza, vam haver d’esperar sis anys fins a la seua següent pel·lícula. L’espera va valdre la pena, perquè Fallen Leaves, que reprén molts elements de Sombras en el paraíso, és un dels treballs més depurats de Kaurismäki. Una història d’amor entre perdedors que –entre melancolia, humor i pulles al capitalisme–, condensa la mirada humanista del finlandés.
16.05.25 DIVENDRES / 18.00 h
18.05.25 DIUMENGE / 20.00 h
Fallen Leaves
Kuolleet lehdet
AKI KAURISMÄKI. Finlàndia. 2023. VOS CASTELLÀ. Color. 81′. DCP.
Int. Alma Pöysti, Jussi Vatanen, Alina Tomnikov, Nuppu Koibu, Jane Hyytïainen.
Dues persones solitàries es troben per casualitat en la nit d’Hèlsinki i intenten trobar l’amor de les seues vides. El seu camí es veu entelat per l’alcoholisme de l’home, números de telèfon perduts i la tendència general de la vida a posar obstacles en el camí de qui busca la seua felicitat.
