Al maig acomiadem (esnif) el cicle dedicat a un dels grans cineastes del nostre temps, autor d’una filmografia coherent en forma i fons, amb un sentit de la posada en escena inigualable i una ètica irrenunciable. Luces al atardecer és l’última entrega de la “trilogia de Finlàndia” que va començar amb Nubes pasajeras (1996) i va seguir amb Un hombre sin pasado (2002). En esta tercera part, Kaurismäki es deté en el tema de la soledat. La seua següent trilogia (que mai va arribar a acabar i es va quedar en díptic) tracta sobre la immigració i les persones refugiades. Es va iniciar en 2011 amb Le Havre, una commovedora faula sobre la solidaritat i l’empatia amb l’altre, protagonitzada per un “menor migrant no acompanyat”. Veure-la és sens dubte el millor antídot contra la deshumanització que implica amagar darrere d’acrònims de quatre lletres xiquets que fugen de la pobresa i de la violència. Després del seu segon títol sobre migrants, El otro lado de la esperanza, vam haver d’esperar sis anys fins a la seua següent pel·lícula. L’espera va valdre la pena, perquè Fallen Leaves, que reprén molts elements de Sombras en el paraíso, és un dels treballs més depurats de Kaurismäki. Una història d’amor entre perdedors que –entre melancolia, humor i pulles al capitalisme–, condensa la mirada humanista del finlandés.
15.05.25 DIJOUS / 18.00 h
17.05.25 DISSABTE / 20.30 h
El otro lado de la esperanza
Toivon tuolla puolen
AKI KAURISMÄKI. Alemanya, Finlàndia. 2017. VOS CASTELLÀ. Color. 98′. DCP.
Int. Sherwan Haji, Sakari Kuosmanen, Kati Outinen, Tommi Korpela, Janne Hyytiäinen.
Hèlsinki. Dos destins es creuen. Wikhström, de 50 anys, decidix canviar la seua vida i obrir un restaurant. Khaled és un jove refugiat sirià que busca la seua germana. La seua sol·licitud d’asil és rebutjada però decidix quedar-se de totes maneres.
