Al maig acomiadem (esnif) el cicle dedicat a un dels grans cineastes del nostre temps, autor d’una filmografia coherent en forma i fons, amb un sentit de la posada en escena inigualable i una ètica irrenunciable. Luces al atardecer és l’última entrega de la “trilogia de Finlàndia” que va començar amb Nubes pasajeras (1996) i va seguir amb Un hombre sin pasado (2002). En esta tercera part, Kaurismäki es deté en el tema de la soledat. La seua següent trilogia (que mai va arribar a acabar i es va quedar en díptic) tracta sobre la immigració i les persones refugiades. Es va iniciar en 2011 amb Le Havre, una commovedora faula sobre la solidaritat i l’empatia amb l’altre, protagonitzada per un “menor migrant no acompanyat”. Veure-la és sens dubte el millor antídot contra la deshumanització que implica amagar darrere d’acrònims de quatre lletres xiquets que fugen de la pobresa i de la violència. Després del seu segon títol sobre migrants, El otro lado de la esperanza, vam haver d’esperar sis anys fins a la seua següent pel·lícula. L’espera va valdre la pena, perquè Fallen Leaves, que reprén molts elements de Sombras en el paraíso, és un dels treballs més depurats de Kaurismäki. Una història d’amor entre perdedors que –entre melancolia, humor i pulles al capitalisme–, condensa la mirada humanista del finlandés.
08.05.25 DIJOUS / 20.00 h
11.05.25 DIUMENGE / 18.00 h
El Havre
Le Havre
AKI KAURISMÄKI. Alemanya, França, Finlàndia. 2011. VOS CASTELLÀ. Color. 93′. DCP.
Int. André Wilms, Kati Outinen, Jean-Pierre Darroussin, Blondin Miguel, Elina Salo.
La vida de Marcel transcorre sense sobresalts entre el bar del cantó, el seu treball d’enllustrador i la seua dona. Un dia s’encreua en el seu camí un xiquet immigrant i ha de lluitar per a evitar que el seu protegit caiga en mans de la policia.
