Mary Shelley tenia díhuit anys quan va escriure les primeres línies de Frankenstein, una obra la popularitat de la qual, degut en part al cinema, ha fet disminuir notablement el nombre de lectors, que no es decideixen a llegir-la perquè la consideren excessivament coneguda. I, tanmateix, Frankenstein és molt més que la història d’un doctor estrany que un dia crea un monstre. Darrere de l’aparent anècdota de terror, i a banda dels aspectes latents de la crisi política, social i religiosa de l’època, hi ha una història no menys angoixant: ser un monstre que intenta superar la seua deformitat mitjançant el llenguatge i la raó. Metàfora sobre la vida, la llibertat i l’amor, aquest relat és una faula amb tots els ingredients dels grans mites.
