DEL DISSABTE 1 AL DIUMENGE 23/8
TEATRE ROMÀ DE SAGUNT (Camp de Morvedre)
Si els últims anys la programació del Sagunt a Escena ha vingut marcada per un parell d’obres del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida i alguna més del Grec barceloní, enguany només tindrem una peça de Mèrida. Que, com sempre, protagonitza una actriu de renom en l’àmbit estatal: Lydia Bosch, protagonista de Fedra, en los infiernos [20]. El mite grec narra la història d’una princesa cretenca que, consumida per un desig prohibit cap al seu fillastre Hipòlit, enceta una cadena de mentides que provoca culpa i mort. L’obra reformula el mite per indagar en les passions humanes, els desitjos prohibits, els juís morals i la culpabilitat transformada en pecat.
És l’esquema habitual de Sagunt a Escena: la cara d’una actriu coneguda, juntament amb la d’un actor respectat, per a forjar, tots dos, un cartell cridaner. Enguany l’actor és un cantant, Coque Malla, el protagonista d’una obra de Bertolt Brecht que ja vam veure al març al TEM. La ópera de los tres centavos [8] denuncia la prostitució, la misèria i l’abús de poder en plena crisi econòmica, a finals dels anys vint. A Brecht no li va tremolar el pols a l’hora de denunciar un capitalisme que, al seu parer, funcionava com una gran maquinària de delicte organitzat. Però anem a allò important: la producció pròpia de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) que obri el festival, escrita per Guillem de Castro, adaptada per Chema Cardeña i dirigida per Rebeca Valls, la dona que ho fa tot a València últimament. El narciso en su opinión [1-2] és una divertida i desbaratada comèdia d’enredo vodevilesca que parla de l’ego i de la imatge que construïm de nosaltres mateixos. Com d’enredo és també La dama boba [13], de Lope de Vega, una obra que es pregunta si la dona ha de ser ximple o submisa per a ser estimada.
L’apartat musical ve marcat per la gran veu flamenca d’Estrella Morente [22], a qui podem escoltar en una de les millors cançons de l’últim disc de Rosalía. Però la reina a Sagunt és la valenciana Sandra Monfort [15], que presenta Terra de guapes després d’un primer tast inesperat al Teatre Principal al maig. És un espectacle que barreja música, performance i dansa per retratar el folklore i les tradicions valencianes, traçant un recorregut per les malaguenyes, els cants de batre, la dansa de la Moma, la muixeranga d’Algemesí, el ball del vetlatori o el Misteri d’Elx.
La programació de l’Off Romà, com sempre, omplirà els carrers de Sagunt de dansa, circ i espectacles pensats per a l’aire lliure. No és un apartat fet amb solatge, en absolut, ací hi trobem autors de molta qualitat. Noms com Sol Picó, presentant Carrer 024 [23] pel trenté aniversari de la seua companyia: un espectacle de carrer de gran format en què ressonen peces icòniques del seu repertori per a reflexionar sobre la paradoxa de la soledat en la societat actual. Marea Danza reinterpretarà la dansa de les vetes del Corpus Christi en Anudar [2] i La Siamesa celebrarà els vint anys de la companyia amb Bailarina a la carta [6], una peça en què Ángela Verdugo balla les cançons que el públic demana. El circ hi estarà representat per Juga [22] de La Trócola, inspirat en el món del joc i la joguina; Koosha [21], amb aromes d’Orient, tints fellinians i esperit de revetla popular; i Caso enterrado [13] de Colectiv Notknown. L’obra tracta sobre el presumpte assassinat del ficus bicentenari de la família de la Creu i les sospites que sobrevolen els quatre excèntrics membres de la família. S.M.
