Darío Duarte, fill d’uruguaians, és un dramaturg que als seus 45 anys s’enfronta a la seua primera estrena a la Sala Grande del Teatro María Guerrero. Quan fa un curs amb el també uruguaià Sergio Blanco, aquest li recomana que escriga sobre l’esdeveniment més rellevant de la seua infància. En 1983, el govern socialista de Felipe González va noliejar un avió perquè quasi dos-cents fills d’exiliats i presos polítics uruguaians viatjaren al seu país per a passar la Nit de cap d’any amb les seues famílies. Darío, amb només quatre anys, va estar en eixe avió i va visitar al seu pare en la presó. El problema és que no recorda res.
Ara Darío viu a Madrid amb les seues dos germanes. Delmira troba refugi en la kábala jueva i, com a psicoanalista, assaja un nou mètode que integra els principis lacanians amb l’arbre de la vida. Dunia s’evadix de la realitat dissenyant el seu propi videojoc, alhora que va per la vida disfressada del seu personatge favorit: Yuna en Final Fantasy X. Este entorn de família disfuncional traumatitzada per l’exili no està ajudant a Darío. Ell busca suport en el seu millor amic Dante. Este també és un dramaturg brillant, però aclaparat per la frustració que li provoca el mitjà professional, ha renunciat al teatre a canvi de la Psiconeuroinmunologia i està obsessionat per recuperar un mode de vida ancestral.
Sergio Blanco insistix a Darío que parle amb Denise Despeyroux; ella també va estar en el viatge dels xiquets i podrà ajudar-lo. Però Denise escriu comèdies amb pretensions filosòfiques en les quals a sobre es plora. A més, està passada de moda i no estrena en sales grans. Darío Duarte es resistix a parlar amb una dramaturga que considera més aviat una promesa incomplida.
Text y direcció: Denise Despeyroux.
Elenc: Denise Despeyroux, Natalia Hernández, Pablo Messiez, Cristóbal Suárez y Marta Velilla.
