Una reescriptura de Chéjov en dos temps: Rússia, finals del XIX; Castella, hui dia. Un joc teatral. Com dialoga l’obra original amb una reescriptura actualitzada? Fins a quin punt les preguntes de l’obra original continuen vigents hui? Quan veig un espectacle meu, sempre vull tornar a muntar-lo. Si haguera pres esta decisió en lloc d’aquella, si haguérem anat per este camí en lloc d’aquell. Em donen enveja llavors els pintors, que tornen una vegada i una altra sobre el mateix motiu. O els músics, que es permeten ensenyar les seues cares B, les seues rareses, les versions prèvies d’un tema. Moltes vegades el més interessant em sembla no el resultat final, sinó els diferents acostaments, els diferents intents. Deia T. S. Eliot que cada poema era “un tipus diferent de fracàs”. No seria interessant veure a un director acostant-se a una obra no una, sinó dos vegades? O al mateix actor a la recerca del mateix personatge dos vegades?
Vania x Vania pretén mostrar dos camins possibles d’acostar-nos a esta obra, entre tants possibles. No crec que cap siga complet, que cap siga definitiu. Però sí que seran mostres del fèrtil del text de Chéjov: Vania seguirà ací, pur enigma, esperant les preguntes adequades.
