Captura de pantalla 2017-06-25 a las 13.07.51
Exposicions
Del jue 22/6 al dom 15/10 de 2017
Centre del Carme
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

“Intermedis. La cultura escènica en el primer terç del segle XX espanyol” s’emmarca en els orígens de la performance i de les pràctiques pluridisciplinars de tipus teatral i performatiu que van inspirar i van alimentar el territori de l’art contemporani espanyol: el teatre, la cobla, el circ, el cabaret, el music–hall, el cuplet, la revista, les arquitectures efímeres lligades al carnestoltes, la literatura-dramatúrgia, l’escenografia teatral, la dansa, el cine o els experiments cinètics i cinematogràfics de l’Espanya del primer terç del segle XX, els efectes especials o el disseny gràfic aplicat a la comunicació escènica. La mostra, que podrà veure’s fins al 12 de novembre, té un marcat caràcter audiovisual. El cine (fragments de pel•lícules) i el documental són els testimonis principals en l’exposició, però acompanyats per altres documents com ara fotografies, audicions, cartells, cartes, documents, attrezzo, retalls de premsa i periòdics, dibuixos, pintures, objectes, textos, etc. Els “intermedis” són territoris artístics que s’han format de l’associació conceptual i material de formes creatives en què es fusionen i es vinculen distints mitjans, camps i activitats entorn a l’espectacle.

“Intermedis” és una exposició oberta, inconclusa, un esbós conjuntural que no conté totes les disciplines creatives que han contribuït a definir el constructe escènic a Espanya, encara que sí les suficients per a permetre’ns elaborar una cartografia pròpia de l’espectacle. En aquesta mostra s’enfronten mons personals i creatius d’artistes que van tractar d’una forma parcial o total el camp escènic per a elaborar un discurs contemporani en què es reflectisca la presència de creadors que van plantejar verdaderes estratègies relacionals en la representació. L’exposició es revela refractària: no hi ha un principi d’ordenació unidireccional, però sí que hi ha una mena de sincronia que permet correspondències i confluències en un mateix espai temporal. La història es tegeix entre diversos personatges, seleccionats entre altres molts que podrien estar presents en aquest discurs, alguns aparentment dissociats i altres entrellaçats per línies de treball, influències i amistats en què el talent és el comú denominador.

Molts són els artistes que trobem en l’exposició. Hi veiem ballarines, balladores i cantants com Antonia Mercé, l’Argentina; Tórtola Valencia; Encarnación López Júlvez, l’Argentinita; Pastora Imperio; Tina de Jarque; Eugenia Zúffoli; Miguel de Molina, o Amalia de Isaura; en dansa localitzem Carmen Amaya i Vicente Escudero; en el món del teatre destaquen Margarita Xirgú, Catalina Bárcena, Lola Membrives i, en especial, María Guerrero, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement; en l’art del circ s’ha seleccionat Ramper i Didó, o Balder en el camp de les títelles. Salvador Bartolozzi, Sigfrido Burmann, Néstor de la Torre o Alvaro de Retana en escenografía; en cine trobem Benito Perojo, Luis Buñuel, Jose Luis Sáenz de Heredia, Luis Marquina, Francisco Elías o Jerónimo Mihura; i Antonio Accame Scassi en arquitectura efímera. Els camps analitzats entorn de l’obra d’aquests tres creadors són el teatre, l’escenografia, les representacions de titelles, l’arquitectura efímera al carrer, el circ, el cine i la dansa. La mostra rastreja també les manifestacions que es van produir en els àmbits del flamenc, el cuplet, la revista, el music hall o el vodevil, a través de les figures d’un grup de cantants i balladores que es van endinsar en aquests gèneres.

Algunes obres destacades en la mostra són el retrat de l’actriu María Guerrero, considerada com la millor actriu de l’escena espanyola; la bicicleta que utilitzava Ramper en els seus espectacles; els figurins originals de Federico García Lorca per a ‘La zapatera prodigiosa’ i que mostra una de les facetes menys conegudes de l’autor; una selecció de 12 pel•lícules entre les que destaquen per la seua modernitat i originalitat “Carne de fieras’ del director valencià Armando Guerra, la primera pel•lícula amb un nu de tipus comercial, ‘El señor viudo de Rodríguez’ un film de l’absurd o ‘La Verbena de la Paloma’ considerada com la millor pel•lícula del cine espanyol; a més de diferents escenes on veure les bailaores del moment com a Pastora Imperio o Carmen Amaya.

Centre del Carme Ciutat Vella

Calle Museu, 2
46003 Valencia